- Inici
- PCT Reforç de la Competència Matemàtica
PCT Reforç de la Competència Matemàtica
Conferencies
PujarConferencia plenariaSalto de línea «Evaluaciones diagnósticas como herramienta para la eficacia, la mejora y la equidad educativa»Salto de línea Luis Lizasoain
Resumen: La intervención presenta una reflexión sobre la equidad y la eficacia en los sistemas educativos, entendidas desde un enfoque basado en derechos y justicia social. Se sostiene que la equidad implica garantizar una educación de calidad para todo el alumnado, sin que factores como el origen socioeconómico, cultural o lingüístico condicionen los resultados educativos.
La exposición se apoya en el análisis de evaluaciones estandarizadas a gran escala, especialmente las evaluaciones de diagnóstico, como herramienta para medir rendimiento y equidad. A partir de datos del País Vasco, se observa que existen diferencias entre centros educativos, asociadas en gran medida al nivel socioeconómico del alumnado. No obstante, también se evidencia variabilidad dentro de cada grupo, lo que permite identificar centros que obtienen resultados superiores a los esperables según su contexto.
Para identificar estos centros, se propone un enfoque que controla el efecto del contexto socioeconómico mediante modelos estadísticos, permitiendo calcular una puntuación diferencial o valor añadido. Este criterio se considera más equitativo que la simple comparación de resultados brutos. A partir de ello, se analizan centros de alta eficacia para detectar buenas prácticas.
Entre ellas destacan el seguimiento cercano del alumnado, la detección temprana de dificultades, la atención a la diversidad, el uso de evaluación formativa, la coordinación docente y el liderazgo pedagógico. Además, se subraya la importancia del compromiso del profesorado y del uso de datos para la mejora continua.
En contraste, los centros de baja eficacia presentan problemas estructurales como la inestabilidad de las plantillas y la segregación escolar, junto con prácticas internas menos eficaces, como bajas expectativas o escasa coordinación.
En conclusión, se indica que no existen recetas únicas, pero sí evidencias sobre prácticas eficaces. La mejora educativa requiere análisis contextualizado, compromiso profesional docente y políticas orientadas a reducir desigualdades sociales y fomentar sistemas educativos más justos y sostenibles.
Conferencia semiplenaria
«Conexiones y emociones matemáticas»
Antón Aubanell y Nuria Serra
Resumen: Esta conferencia sobre educación matemática está centrada en la importancia de las conexiones para favorecer la comprensión y el aprendizaje. Los autores proponen una visión amplia en la que aprender matemáticas implica relacionar ideas, procesos y emociones dentro de un sistema dinámico, no lineal.
Se destacan las conexiones en el aula como base del aprendizaje, mediante experiencias que integran distintos sentidos matemáticos como el espacial, el estocástico o el de la medida. A través de actividades como resolución de problemas, roleplay o representaciones geométricas, se muestra cómo el alumnado puede comprender conceptos complejos conectando distintas áreas de las matemáticas. También se subraya el papel del pensamiento computacional y la geometrización como herramientas clave para visualizar y estructurar el conocimiento.
El componente emocional se presenta como fundamental en el aprendizaje, destacándose la necesidad de generar experiencias positivas que favorezcan la motivación, la confianza y la identidad matemática del alumnado. En este sentido, se enfatiza que las emociones no se transmiten solo con explicaciones, sino mediante vivencias significativas.
Más allá del aula, se abordan las conexiones con la escuela, la comunidad y la sociedad. Se resalta la importancia de una línea de centro coherente, actividades que trascienden el aula y la implicación de las familias para fomentar el gusto por las matemáticas. Asimismo, se subraya el valor del trabajo colaborativo entre docentes, la formación continua y la participación en asociaciones profesionales.
Finalmente, se plantea que la enseñanza de las matemáticas debe integrar conocimiento y emoción, combinando rigor y belleza. El objetivo es que el alumnado no solo adquiera competencias, sino que experimente el placer de pensar y el entusiasmo por descubrir, contribuyendo así a una educación matemática más significativa, inclusiva y transformadora en todos los niveles educativos actuales dentro y fuera del aula.
Conferencia semiplenaria
«Tesoros en el aula»
Eduardo Sáenz de Cabezón
Resumen: Esta conferencia presenta una intervención centrada en el valor de las matemáticas como herramienta para comprender la realidad y desarrollar habilidades cognitivas fundamentales. El ponente parte de una posición de humildad respecto a la didáctica, señalando que su experiencia principal es la investigación matemática y la divulgación, pero que desea compartir ideas útiles desde su práctica en contacto con estudiantes.
Uno de los ejes principales es la consideración de las matemáticas como un “tesoro cultural” en el aula, destacando la importancia de contextualizar los conceptos y mostrar su origen histórico y su carácter colaborativo entre distintas civilizaciones. Esto permite valorar las matemáticas no solo como contenidos académicos, sino como parte de la cultura.
El autor introduce el uso de juegos como recurso educativo, no por su carácter lúdico en sí, sino porque permiten comprender estrategias y desarrollar razonamiento. A través de ejemplos como el dilema del prisionero o el problema de Monty Hall, se muestra cómo el análisis matemático ofrece ventajas para tomar decisiones, incluso en situaciones cotidianas.
En esta línea, se enfatizan dos mensajes fundamentales: en primer lugar, que entender matemáticamente una situación proporciona ventaja; en segundo lugar, que en matemáticas es esencial saber expresar correctamente las ideas. Este último aspecto se considera un objetivo clave de la educación, ya que implica transformar pensamiento en lenguaje con precisión.
Asimismo, se analizan juegos combinatorios donde existen estrategias ganadoras, lo que permite reflexionar sobre la noción de “jugar perfectamente”. Estos ejemplos evidencian la importancia de identificar patrones, analizar reglas y desarrollar estrategias.
En conclusión, el texto subraya que la enseñanza de las matemáticas debe ir más allá de la memorización de contenidos, promoviendo comprensión, expresión y gusto por el conocimiento. Además, destaca el potencial de las matemáticas para desarrollar pensamiento crítico y habilidades aplicables a múltiples ámbitos de la vida.
Tallers
PujarTítol: «Què s'amaga a l'ampolla? Una experiència d'aula per desenvolupar el sentit estocàstic»
Ponents: Berta Barquero i Carles Granell
Destinataris: Primària
Resum: Aquest taller aprofundeix en el sentit estocàstic a partir d’una situació d’incertesa i inferència: formular hipòtesis sobre la composició oculta d’una ampolla que conté boles de diferents colors. Es fa un experiment aleatori per donar l'oportunitat als participants de viure en primera persona el procés que es proposa a l'alumnat: formular hipòtesis inicials, registrar dades, revisar les seves idees i discutir quina informació resulta rellevant per interpretar millor la situació. La proposta combinarà moments d'experimentació, discussió col·lectiva, compartició de l'anàlisi d'experiències a l'aula i reflexió didàctica per analitzar-ne la transferibilitat a les aules de primària i secundària.
Títol: «Desenvolupament del pensament computacional a través d'activitats d'aula»
Ponent: Juan José Santaengracia
Destinataris: Primària
Resum: En aquest taller s'aproparà la idea de pensament computacional (PC) com a competència curricular a través de diferents tasques d'aula de terra baix i sostre alt. El propòsit és que, a través de la resolució de problemes computacionals, els participants aprofundeixin en la idea de PC alhora que es donen recursos i activitats per als diferents cursos d’educació primària.
Títol: «Notació decimal des de repartiment: El sentit de la mesura en educació primària a través de la resolució de problemes en thinking classroom»
Ponent: Chus Siaba
Destinataris: Primària
Resum: Aquest taller explora l’ensenyament de la notació decimal positiva mitjançant el model de repartiment igualitari (quocient), integrant resolució de problemes per fomentar el sentit de la mesura. S’hi aborden significats de fraccions (mesura, quocient, etc.), representacions, equivalència, ordre, densitat i operacions, amb exemples pràctics com dividir empanades/truita, etc., en fases, taules i tècniques amb n=10 per a expansions decimals finites/infinites
Títol: «Reformular el llibre de matemàtiques des del model CPA»
Ponent: Bárbara Menéndez
Destinataris: Primària
Resum: Com reorganitzar una unitat del llibre de matemàtiques des del model CPA (Concret – Pictòric – Abstracte) per afavorir la comprensió conceptual sense renunciar al llibre de text.
Títol: «Aprendre doblegant paper. De les unitats no convencionals al sistema mètric decimal»
Ponent: Domingo Benito
Destinataris: Primària
Resum: Utilitzant un material tan versàtil com el paper, en aquest taller abordarem tasques amb què posar l'alumnat en situacions de mesura directa amb unitats no convencionals i no antropomètriques i la introducció progressiva del sistema mètric decimal.
Es pretén que el professorat conegui tasques riques associades al procés de mesura, així com recursos i seqüències que cal posar en marxa directament a les aules a gairebé tots els nivells d’educació primària.
Títol: «Per què aquest problema no em surt?»
Ponent: Rafael Ramírez
Destinataris: Secundària. 3r cicle primària
Resum: Mitjançant exemples pràctics, s’abordarà el paper que el sentit matemàtic, la comprensió dels conceptes matemàtics escolars i les tasques riques tenen en la resolució de problemes. S’analitzarà la relació entre aquests elements amb el repte d’impulsar el raonament matemàtic.
Títol: «Sentit espacial: on ets? Pensar l’espai per desenvolupar la competència matemàtica»
Ponent: Israel García
Destinataris: Secundària. 3r cicle primària
Resum: Aquest taller convida a reflexionar sobre el paper transversal del sentit espacial a la competència matemàtica i la seva aplicació a l’àmbit STEM. A través de la resolució de problemes, l’ús de materials manipulatius (policubs) i programari dinàmic (GeoGebra), s’explorarà com el sentit espacial afavoreix la progressió del pensament geomètric (Van Hiele). A més, es desenvoluparan connexions intra- i extramatemàtiques d'aquesta dimensió visuoespacial, oferint al professorat eines pràctiques per a l'aula.
Títol: «Enredant amb el sentit numèric»
Ponents: Carmen Casares i María Eugenia Sanjurjo
Destinataris: Secundària. 3r cicle primària
Resum: L’objectiu d'aquest taller, de naturalesa clarament manipulativa, és treballar el sentit numèric mitjançant l’ús d’elements poc habituals a l’aula de matemàtiques, com ara cordes i danses. Mitjançant una investigació guiada amb hilorames, els participants apreciaran visualment conceptes de divisibilitat d’enters com els nombres primers i primers entre si. En una segona part, a través de la metodologia de Thinking Classroom, s’abordarà l’estudi de l’aritmètica de fraccions, mitjançant l’exploració i l’anàlisi de nusos. De manera transversal es fomentarà el pensament computacional en el disseny dels algoritmes presents en las investigacions dels participants.
Títol: «Quin joc mereix entrar a la teva classe de matemàtiques?»
Ponents: Rocío Garrido i Andrea de la Fuente
Destinataris: Interetapes
Resum: Aquest espai proposa una introducció a l’aprenentatge basat en jocs (ABJ) amb l’objectiu que el professorat d’infantil, primària i secundària aprengui a seleccionar i analitzar jocs adequats per utilitzar-los a l’aula. A través d’una experiència pràctica, els participants intervindran en diferents jocs i posteriorment reflexionaran sobre el potencial educatiu utilitzant una rúbrica d’anàlisi didàctica, incorporant-hi també una mirada socioafectiva.
Taules rodones
PujarTítol: «Oportunitats i reptes del programa de reforç de la competència matemàtica: Una mirada des de l'acompanyament expert»
Coordinadora: Maite Navarro
Ponents: Silvia Margelí Voelp, Catalunya
Sergio Martínez Juste, Aragó
Ana Rosa Díaz Rodríguez, Canàries
Aránzazu Acebes de Pablos, Castella i Lleó
Resum: Aquesta taula rodona analitza l’impacte i la posada en marxa del programa estatal per a la millora de la competència matemàtica. A través de l’experiència de responsables del programa a les seves comunitats autònomes respectives, es debatran les oportunitats que ofereix la inversió en recursos i formació. La trobada abordarà el repte d’implementar aquestes millores mitjançant l’acompanyament expert i la formació en cascada en centres amb realitats diverses, amb l’objectiu de compartir estratègies que permetin convertir aquests desafiaments en una millora real de la competència matemàtica de l’estudiantat.
Comunitats autònomes participants: Canàries, Castella i Lleó, Catalunya i Aragó.
Títol: «Oportunitats i reptes de la coordinació de competència matemàtica als centres»
Coordinador: Sergio Martínez
Resum: El PCT de reforç de la competència matemàtica ha introduït en una part dels centres escolars una nova i interessant
Ponents: Laia Ballester Vanrel, CEIPIEM Son Serra, Palma, Illes Baleares
Juan Rengel Rojo, IES Virgen de Vico, Arnedo, La Rioja
Mª Sonia Lillo Cerdá, IES SAN VICENTE, San Vicente del Raspeig, Alacant
Víctor Miñana Tirado, CEIPSO Blas de Lezo, Las Tablas, Madrid
Javier Irurzun, CPEIP San Jorge, Pamplona, Navarra
figura al professorat, la coordinació de competència matemàtica. En aquesta taula exemplificarem les funcions d’aquesta figura a diferents CC. AA. i proposarem debats al voltant de les oportunitats que obre per a la millora de l’ensenyament de les matemàtiques i la difusió de bones pràctiques d’aula, les dificultats amb què s’estan trobant les persones coordinadores en aquests primers anys de funcionament i els reptes principals per al futur.
Comunitats Autònomes: Illes Balears, Comunitat Valenciana, La Rioja, Comunitat de Madrid i Comunitat Foral de Navarra.