- Inici
- PCT Reforç de la Competència Lectora
PCT Reforç de la Competència Lectora
Conferències
PujarConferencia plenaria
«Evaluaciones diagnósticas como herramienta para la eficacia, la mejora y la equidad educativa»
Luis Lizasoain
Resumen: La intervención presenta una reflexión sobre la equidad y la eficacia en los sistemas educativos, entendidas desde un enfoque basado en derechos y justicia social. Se sostiene que la equidad implica garantizar una educación de calidad para todo el alumnado, sin que factores como el origen socioeconómico, cultural o lingüístico condicionen los resultados educativos.
La exposición se apoya en el análisis de evaluaciones estandarizadas a gran escala, especialmente las evaluaciones de diagnóstico, como herramienta para medir rendimiento y equidad. A partir de datos del País Vasco, se observa que existen diferencias entre centros educativos, asociadas en gran medida al nivel socioeconómico del alumnado. No obstante, también se evidencia variabilidad dentro de cada grupo, lo que permite identificar centros que obtienen resultados superiores a los esperables según su contexto.
Para identificar estos centros, se propone un enfoque que controla el efecto del contexto socioeconómico mediante modelos estadísticos, permitiendo calcular una puntuación diferencial o valor añadido. Este criterio se considera más equitativo que la simple comparación de resultados brutos. A partir de ello, se analizan centros de alta eficacia para detectar buenas prácticas.
Entre ellas destacan el seguimiento cercano del alumnado, la detección temprana de dificultades, la atención a la diversidad, el uso de evaluación formativa, la coordinación docente y el liderazgo pedagógico. Además, se subraya la importancia del compromiso del profesorado y del uso de datos para la mejora continua.
En contraste, los centros de baja eficacia presentan problemas estructurales como la inestabilidad de las plantillas y la segregación escolar, junto con prácticas internas menos eficaces, como bajas expectativas o escasa coordinación.
En conclusión, se indica que no existen recetas únicas, pero sí evidencias sobre prácticas eficaces. La mejora educativa requiere análisis contextualizado, compromiso profesional docente y políticas orientadas a reducir desigualdades sociales y fomentar sistemas educativos más justos y sostenibles.
Conferencia semiplenariaSalto de línea «Comprender y aprender: cómo favorecer la comprensión lectora»Salto de línea Eduardo Vidal-Abarca
Resumen: La conferencia se centra en la comprensión lectora desde una perspectiva psicológica y educativa, con el objetivo de explicar cómo se construye el significado de un texto y cómo mejorar este proceso en el aula. El autor plantea dos cuestiones principales: qué ocurre en la mente cuando comprendemos y por qué surgen dificultades en la lectura.
Se sostiene que comprender consiste en construir una representación mental del contenido, organizada como una red de ideas conectadas. Esta representación incluye tanto información explícita del texto como inferencias que el lector genera a partir de sus conocimientos previos. A través de ejemplos, se muestra que la calidad de la comprensión depende de la coherencia de esta red, de la correcta interpretación de las ideas y de la capacidad para integrarlas.
El texto distingue entre comprensión de textos narrativos y expositivos, señalando que los primeros suelen ser más fáciles debido a su estructura familiar, mientras que los segundos requieren más conocimiento previo y procesamiento estratégico. Cuando la comprensión falla, se producen errores como la activación de ideas irrelevantes, interpretaciones incorrectas o una organización pobre del contenido.
Se identifican varios factores que influyen en la comprensión: las características del texto, las habilidades del lector, su conocimiento previo y aspectos motivacionales. Asimismo, se diferencia entre memorizar y comprender, destacando que son procesos distintos que requieren estrategias diferentes.
Finalmente, se proponen orientaciones prácticas para mejorar la comprensión, como focalizar en ideas clave, trabajar inferencias relevantes, modelar procesos de pensamiento, activar conocimientos previos y promover la evaluación de la comprensión. Además, se recomienda el trabajo colaborativo para favorecer la reflexión y el intercambio de interpretaciones.
En conjunto, el texto subraya la importancia de enseñar explícitamente los procesos implicados en la comprensión para mejorar el aprendizaje significativo.
Conferencia semiplenaria
«El reto de la innovación educativa: contemplando a la vez las necesidades del alumnado, del profesorado y del personal formador»
Emilio Sánchez
Resumen: Esta conferencia sobre innovación educativa se centra en la enseñanza de la comprensión lectora y en los retos que afrontan alumnado profesorado y formadores. Se destaca que cualquier innovación que aspire a generalizarse necesita basarse en conocimientos sólidos y evidencias científicas, no solo en aspiraciones o valores. El autor sitúa la alfabetización como un proceso prolongado compuesto por varios retos acumulativos, entre ellos la decodificación, la equiparación entre comprensión oral y escrita, el aprendizaje a partir de textos y el desarrollo de una lectura crítica. Subraya especialmente el reto de aprender de textos expositivos, que exige estrategias como establecer metas, seleccionar información, organizarla y evaluar la comprensión. Se muestra que el alumnado necesita guía explícita para desarrollar estas estrategias, especialmente en etapas iniciales, ya que sin apoyo tiende a acumular información sin comprenderla de manera estructurada. Proponer objetivos de lectura antes de leer mejora notablemente los resultados. El análisis del profesorado evidencia que aplicar estas prácticas resulta complejo y requiere formación específica y sostenida. La formación puntual produce mejoras limitadas, mientras que procesos prolongados logran avances mayores, aunque con dificultades persistentes y retrocesos con el tiempo. Ante ello, se proponen alternativas como partir de prácticas docentes existentes, introducir cambios graduales o emplear herramientas como plataformas digitales y asistentes que faciliten la planificación. Finalmente, se analiza el papel de los formadores y asesores, destacando que tareas como informar, persuadir, formar y asesorar implican distintos niveles de complejidad. Se concluye que mejorar la comprensión lectora requiere comprender las necesidades de todos los actores, reducir la distancia entre investigación y práctica y promover apoyos efectivos y sostenidos en el tiempo dentro del sistema educativo actual vigente además insistiendo en la importancia de decisiones basadas en evidencia, coordinación institucional y compromiso profesional para lograr cambios duraderos reales.
Bones pràctiques
PujarTítol: «Alfabetització inicial i dificultats de lectura»
Ponent: Nadina Gómez
Destinataris: totes les etapes
Resum: El taller té com a objectiu general fomentar un ensenyament de la lectoescriptura basat en l'evidència per a alumnat amb dificultats a l'etapa d'alfabetització inicial. S'hi abordaran principis clau, s'hi analitzaran casos pràctics i s’hi practicarà el disseny de tasques i activitats adaptades, transferibles a l'aula.
Salto de línea Títol: «La competència lectora a les àrees no lingüístiques: el poder de les preguntes»
Ponents: Anna Marbà i Begoña Oliveras
Destinataris: totes les etapes
Resum: En aquest taller posarem en pràctica diverses activitats de lectura basades en diferents tipus de textos que es poden utilitzar a l'aula de ciències, tant a primària com a secundària, amb l'objectiu d'afavorir l'aprenentatge científic.
En una primera activitat, s’analitzarà la importància dels diferents nivells de preguntes (literals, inferencials i avaluatives). En una segona activitat, explorarem com promoure la lectura crítica dels textos de ciències. Finalment, es presentaran diferents estratègies per promoure-l’autoregulació del procés lector.
Tot i que els exemples utilitzats procedeixen de l'àmbit científic, les activitats de lectura proposades es poden aplicar a qualsevol àrea de coneixement.
Títol: «Didàctica i modelització de les estratègies de lectura»
Ponents: Juan Antonio Núñez i Elia Saneleuterio
Destinataris: totes les etapes
Resum:
1.Reflexionar críticament sobre les estratègies de lectura i el seu ensenyament explícit a l'aula.
2.Desenvolupar habilitats per modelitzar estratègies de lectura mitjançant pràctica guiada i bastiment.
3.Aplicar estratègies basades en l’evidència científica en contextos d’educació primària i secundària.
4.Integrar la competència lectora a les àrees no lingüístiques, reconeixent l'especificitat dels textos disciplinars.
5.Revisar i enriquir la pràctica docent des d'un enfocament fonamentat i reflexiu.
Títol: «Estratègies inclusives de docència compartida per personalitzar l'ensenyament de la lectura»
Ponent: Covadonga Menéndez
Destinataris: totes les etapes
Objectius:
•Experimentar diferents estratègies de docència compartida per personalitzar, diversificar i multianivellar les pràctiques docents en relació amb la lectura en aules diverses.
•Promoure la competència de les assessories per assessorar en docència compartida inclusiva el professorat dels centres participants al programa.
Resum: La intervenció s'estructura a partir d'una píndola teòrica breu de deu minuts, concebuda com a marc inicial per situar els continguts i orientar el treball posterior. Tot seguit, l'organització es desenvolupa mitjançant la conformació de grups simultanis que permeten diversificar les dinàmiques d'aprenentatge. En aquest context, s'hi incorporen diferents modalitats de docència compartida. D'una banda, la docència compartida d'alternativa, que possibilita l'atenció diferenciada de l'alumnat en funció de les necessitats específiques. De l'altra, la docència compartida en equip, basada en la col·laboració activa del professorat en el desenvolupament conjunt de les activitats.
Així mateix, s'implementa un sistema d'estacions d'aprenentatge multianivellades dissenyat per atendre la diversitat de l'alumnat mitjançant tasques ajustades a diferents nivells de competència. Aquest sistema es complementa amb una estació docent, orientada a oferir suport directe, seguiment i retroalimentació específica durant el procés d’aprenentatge.
Títol: «Elaboració de recursos educatius per al desenvolupament de la competència lectora a l'aula»
Ponents: Raquel Martínez i M.ª Teresa Martínez
Destinataris: totes les etapes
Resum: La intervenció té com a finalitat oferir al professorat un marc pràctic i basat en l’evidència per dissenyar activitats multinivell destinades a desenvolupar la competència lectora a l’aula. La sessió se centrarà a:
•Presentar quins components fonamentals cal treballar (principi alfabètic, consciència fonològica, llenguatge oral, vocabulari acadèmic, fluïdesa, comprensió, habilitats potenciadores, inferències, etc.).
•Mostrar com elaborar activitats multinivell amb una estructura clara (escalfament, activitat principal, tancament), integrant-hi diferents models de codocència i nivells de suport per atendre tota la diversitat de l'aula.
•Guiar el professorat en la creació de recursos concrets que es puguin incorporar a la pràctica diària d'aula.
Tallers
PujarTítol: «Plans de lectura i la seva contribució al desenvolupament de la competència lectora»
Modera: Lucía Herrera
Ponents: Cristina Gras Mira, CEIP Juan Carlos I, Formentera del Segura, Alacant
Margalida Llull Nadal, CEIPIEEM Simó Ballester, Manacor, Mallorca
Sergio Vargas Zorzano, Colegio Salesianos Domingo Savio, Logronyo
Mª Estíbaliz Rueda Fernández, CEIP Las Candelas, Burgos
Resum: Aquesta sessió situa els plans de lectura com un element clau en el desenvolupament curricular, en estructurar l’ensenyament de la lectoescriptura des d’enfocaments basats en l’evidència, especialment en les etapes inicials i en l’atenció a l’alumnat amb dificultats. S’abordarà el seu potencial per dissenyar propostes multinivell que integrin components essencials com el principi alfabètic, la fluïdesa i la comprensió, així com la seva vinculació amb models de codocència. La seva rellevància rau a convertir el pla de lectura en una eina efectiva d’inclusió i millora de la pràctica docent, que connecta la recerca amb el treball quotidià a l’aula.
Títol: «Comprendre per aprendre: desenvolupament de la competència lectora en àrees no lingüístiques»
Modera: Juli Palou
Ponents: María Alejandra Hernández Ramos, IES Mencey Bencomo, Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife
Marta Fernández Miguel, CP Honesto Batalón, Gijón
Sergi Sabater Paco, Escola Riera de Ribes de Sant Pere de Ribes, Barcelona
Francesca Burguera Garí, CEIP Colònia de Sant Jordi, Colònia de Sant Jordi, Mallorca
Resum: Aquesta línia posa el focus en el caràcter transversal de la competència lectora, amb la finalitat de destacar el seu paper com a eina d’accés al coneixement en totes les àrees i matèries. Les bones pràctiques plantegen com abordar l’especificitat dels textos disciplinaris, especialment en contextos científics i tècnics, mitjançant l’ensenyament explícit d’estratègies de comprensió. El seu valor rau a promoure una lectura crítica, profunda i funcional que reforci la idea que la lectura és una responsabilitat compartida per tot el professorat.
Títol: «L’alfabetització mediàtica i informacional en el desenvolupament de la competència lectora»
Modera: Amor Pérez
Ponents: Ricardo Acosta Alonso, CEIP La Vega. Icod de los Vinos, Santa Cruz de Tenerife
José Félix Labajo , IES Federico García Lorca, Albacete
María Murciego Gutierrez, Centro del Profesorado y Recursos de Oviedo
Iván Pena, CRA de Culleredo, A Coruña.
Resum: Aquesta sessió aborda l’evolució de la competència lectora en entorns digitals mitjançant la incorporació de l’alfabetització mediàtica i informacional com a dimensió essencial del currículum. Les bones pràctiques presentades integren recursos tecnològics per afavorir la comprensió, l’avaluació crítica de la informació i la producció responsable de continguts. La seva aportació principal és una actualització dels processos d’ensenyament i aprenentatge, que respon a les demandes d’una societat digital en què llegir implica interpretar, seleccionar i valorar informació en múltiples formats.
Títol: «Buenas prácticas para la mejora del Programa de Refuerzo de la Competencia Lectora»
Modera: María José Molina
Ponentes: Begoña Redolar Calvé, CEIP Pierres Vedel, Teruel
Antonio Miguel Alcázar, IES Granadilla de Abona, Santa Cruz de Tenerife
Manuel Alejandro Farpón, CP Pumarín, Gijón, Asturias
Amanda Gil Cena, representante de los centros implicados de la ciudad autónoma de Ceuta
Resum: Aquesta línia se centra en orientacions per contribuir a la millora educativa des de la creació de projectes que reforcin la competència lectora des de criteris d’equitat i eficàcia. A través de l’anàlisi d’experiències d’èxit, s’identificaran factors metodològics i organitzatius que contribueixen a un treball col·laboratiu als centres i, en conseqüència, a la millora dels resultats de l’alumnat. El seu interès rau a oferir un enfocament reflexiu, transferible i replicable que permeti als centres prendre decisions fonamentades i avançar cap a una millora contínua basada en evidències i en el coneixement del seu propi context.